S'ha traduït aquest llibre? El problema que resol Zenòdot

2026-02-13

El botó que no apreto mai

He construït una ferramenta per a trobar llibres que l’internet no veu

Envio ficció a revistes literàries anglosaxones. Moltes tenen una línia a les seues normes sobre acollir escriptors de comunitats marginalitzades, llengües infrarepresentades, diversitat lingüística. Cada vegada que ho llijo, vull apretar el botó. Sóc valencià. Escric en una llengua que parlen milions de persones i sóc d’un país que el món literari internacional no ha sentit nomenar mai. Però no l’apreto, perquè no és això el que volen dir. Volen dir una altra cosa. Una cosa més visible.

Ara bé: el problema no és —només— que no ens coneguen. El problema és que no ens troben.

Busca qualsevol llibre en català/valencià a Amazon. A Google Books. A qualsevol catàleg internacional. El que trobaràs és l’edició en castellà, la francesa, l’alemanya. La traducció existeix —algú s’hi va passar mesos, una editorial la va publicar, una llibreria la té en una prestatgeria— però internet massa sovint no ho sap. Per al món digital, eixe llibre no s’ha traduït mai a la nostra llengua.

I no és un problema nostre i prou. És estonià. Islandès. Basc, gallec, gal·lés, hebreu, bretó, eslové. És el problema de qualsevol llengua que no siga anglés, castellà, francés, alemany o xinés; els cinc idiomes per als quals es va construir la infrastructura mundial del llibre.

La majoria invisible

La infrastructura internacional del llibre funciona amb registres ISBN. Se suposa que són universals, però no ho són. La cobertura és brutalment desigual. Una novel·la traduïda al noruec pot tindre un registre ISBN perfecte. La mateixa novel·la traduïda al català/valencià pot no aparéixer a cap base de dades internacional — no perquè la traducció no existisca, sinó perquè ningú va introduir la dada, o la va introduir malament, o en un format que cap cercador pot llegir.

El resultat és una mena d’invisibilitat cultural difícil d’explicar a qui no l’ha viscuda. No et censuren. No et prohibeixen. La teua llengua simplement no registra. El sistema no es va dissenyar contra tu; simplement no es va dissenyar pensant en tu. L’efecte és el mateix.

I les plataformes que tots usem ho empitjoren. Amazon, Google Books, Apple Books, són plataformes de venda. Estan optimitzades per vendre’t un llibre, no per dir-te si un llibre existeix en la teua llengua. Si l’algoritme decideix que el teu mercat és massa menut, la teua traducció desapareix dels resultats. No esborrada. Soterrada. Cosa que, per al lector, és el mateix.

Què he construït

He construït Zenòdot per respondre una sola pregunta: existeix aquest llibre en la meua llengua?

Això. Sense recomanacions. Sense funcions socials. Sense llistes de lectura. Sense algoritme que decidisca què has de veure. Sense publicitat, sense recollida de dades, sense perfils d’usuari. Una caixa de cerca, un títol i una resposta honesta.

El nom ve de Zenòdot d’Efes, el primer bibliotecari documentat de la Biblioteca d’Alexandria. Al segle III aC va establir els criteris per organitzar i verificar els textos que s’hi conservaven. No escrivia els llibres. S’assegurava que els pogueres trobar.

Zenòdot funciona creuant quatre bases de dades internacionals simultàniament — Open Library, ISBNdb, Wikidata i Google Books. Cap base de dades té cobertura completa. Però combinant-les, Zenòdot fa visibles traduccions que cap plataforma individual mostra per si sola.

Quan cerques un llibre, l’eina primer identifica l’obra canònica —descartant edicions espúries, confusions de títol, homònims— i després rastreja les edicions reals en cada llengua. Cada resultat passa per un procés de verificació. Si la dada no és segura, ho diu. Si no troba res, no fabrica alternatives.

I una cosa més. Si el llibre no existeix en la llengua que vols, pots registrar-ho. Aquestes peticions es recullen de manera anònima i agregada. Amb el temps, mapen una cosa que cap plataforma segueix actualment: quins llibres busca la gent en quines llengües i no els troba?

Eixes dades —concretes, anònimes, reals— poden ser útils per a editors, institucions culturals, investigadors de la traducció. És informació que avui no existeix enlloc.

Per què importa més enllà del valencià

He començat per la nostra llengua. Però Zenòdot cobreix més de 100 idiomes i el problema és universal.

Pensa en una bibliotecària a Tallinn intentant verificar quines novel·les de Haruki Murakami existeixen en estonià. Pensa en un estudiant de literatura a Bilbo investigant traduccions basques de ficció africana. Ara mateix, cadascun d’ells hauria de buscar en múltiples plataformes, en múltiples llengües, creuant ISBNs i catàlegs d’editorials a mà. O simplement rendir-se.

Zenòdot no resol el problema de fons, no pot crear traduccions que no existeixen. Però fa el buit visible. I els buits visibles es poden abordar. Els invisibles, no.

Prova-ho

zenodot.app — gratuït, sense registre.

La interfície està disponible en català/valencià, castellà, anglés i francés. Si parles una llengua que el mercat global del llibre tendeix a oblidar, això s’ha construït per a tu.

I si et resulta útil, comparteix-ho amb algú que llija en una llengua que internet no va ser construït per vore.